Consol

Ara, Pepet, ben lluny de gara-gares,
t’has espatllat, tu que ets tan espatllut,
i, treballant enmig de cares rares,
ets gall capat i gairebé kaputt.

A tu que abans eres el gat dels frares
ja no et ve en grat res més que pols i engrut;
desencisat, t’emmares i t’empares
en cau fumat com un que es veu fumut.

Poruc i mut, t’han fet escac i mat;
com d’habitud, et sents deshabitat,
i en el teu aixopluc et parapetes.

El temps s’ha endut el que t’havien dat,
pro, ben pascut, penses que has ben pescat,
que el que no són pessetes són punyetes.