Vida retirada

Tu no et peixes, Pepet, de lleteroles,
sinó que tens, jo et flic, la immensa llet
d’arrapar-te a un pitram com dues moles
i a cada tanda acabes satisfet.

Més xiroi que un parell de castanyoles
–i això sol, ben mirat, ja et paga el tret–,
tu mateix et gronxoles, et bressoles
i et tractes com si fossis el teu nét.

Tapat amb embolcall de cel·lofana,
practiques el sopor i la galvana
i et mantens inactiu en estat pur.

Per molt que als meus dicteris tiris guitzes,
radicalitzes i ridiculitzes
el paper del polític en atur.